Neus Matamoros Secretaria de Política estudiantil, laboral i sindical de la JSC
El desgovern de la Generalitat ens afecta a tots i totes, i és per això que hem d’exigir el que sigui necessari per poder garantir la seguretat i el benestar de la comunitat educativa del Baix Llobregat i de la resta de Catalunya. Ara més que mai requerim solucions i diàleg.
Aquesta setmana han començat les classes als centres educatius de primària i secundària però la única lliçó que hem après durant aquestes setmanes és que la Generalitat es deixa els deures sense fer un cop més, i quan tothom comptava amb ells per portar la cartolina per poder iniciar el projecte, en aquest cas, el Curs 2020-2021 ens tornen a defallir.
Primer, per evadir les seves obligacions, van esgrimir l’argument de “respectar l’autonomia dels centres”, és a dir, fer que els centres regulin matèries tant sensibles com la neteja dels elements d’ús comú, ja que segons el Conseller Bargalló afegirà “valor educatiu” a l’experiència dels estudiants catalans.
Així doncs, les úniques indicacions que s’han intentat donar durant el període previ a l’inici del curs han estat contradictòries i infundades. Tanmateix cal destacar la clara intenció de l’actual Govern d’introduir reformes en educació sense comptar amb els agents socials que conformen la comunitat educativa.
En segon lloc i com a dolents companys de classe han ignorat les nostres necessitats: Amb aquest curs s’obria la possibilitat de complir la demanda de la baixada de ràtios dels cursos que es van veure afectades per les retallades iniciades a l’any 2010. La resposta del govern a aquestes demandes han estat “Doblar professorat? La sanitat no ha doblat el seu personal amb emergència sanitària”. La ràtio dels alumnes per classe s’aconsegueix dividint el nombre d’alumnes entre el nombre del personal docent, que actualment son de 20 alumnes pels cicles d’educació infantil, 25 pels cicles d’educació primària i 30 alumnes d’educació secundària i els estudis superiors- batxillerat i cicles formatius de grau mitjans i superiors-.
Continuant amb aquesta nefasta dinàmica, hem de fer referència a la Llei catalana d’educació que estableix que el mínim d’inversió en educació ha de ser el 6% tal i com recomana la UNESCO. Actualment, en el cas que s’arribés a dedicar aquesta xifra en Educació, caldria afegir 10 mil milions més que els cinc mil actuals, segons dades dels sindicats, i 3.400 milions prenent de referència les dades de l’administració.
Per últim, una gran part de la comunitat educativa s’ha trobat desemparada pel Departament, per la manca d’eines formatives a disposició del professorat per realitzar l’ensenyament telemàtic, o en l’accés a instruments per seguir les classes per part de les estudiants.
Així doncs és necessari destacar que actualment a Catalunya hi ha un 25% de llars que no tenen un ordinador ni connexió a internet que pugui permetre la continuació d’aquest curs. Tenint presents aquestes dades, s’hauria d’haver dotat, de manera eficaç i eficient de dispositius electrònics (tablets, ordinadors portàtils, etc.) a l’alumnat per garantir l’equitat en l’accés i la qualitat educativa.
La demanda d’un consens polític en l’àmbit educatiu s’ha quedat en paraules buides, no materialitzant-se en la majoria de casos. Cal denunciar que el Departament d’Educació no ha estat a l’alçada del que es demanava com a resposta a la crisi de la Covid-19, ens situem en una realitat desil·lusionant.
El desgovern de la Generalitat ens afecta a tots i totes, i és per això que hem d’exigir el que sigui necessari per poder garantir la seguretat i el benestar de la comunitat educativa del Baix Llobregat i de la resta de Catalunya. Ara més que mai requerim solucions i diàleg.
**Imatge de capçalera d’El Periódico
