Mihai Fodor @mihaifodor95 Secretari d'Organització i Formació de la JSC Baix
La naturalització urbana i la necessitat d’augmentar la resiliència de les ciutats mitjançant solucions basades en la naturalesa, és cada cop una realitat més latent i alhora una necessitat ciutadana que estem en procés de satisfer amb èxit.
El canvi de paradigma que viuen actualment les ciutats envers els reptes que tenen per davant, referent a la gestió de la biodiversitat i els beneficis que pot i ha d’aportar reverdir l’espai urbà esta en ple debat per part de moltes organitzacions nacionals i internacionals. D’aquests debats tan fructífers i a la vegada passionals els experts determinen que les ciutats del present i del futur han d’adoptar processos de naturalització per tal de millorar les condicions de vida dels seus cohabitants, i això vol dir centrar gran part de les polítiques públiques en aconseguir un aire més net, millorar les condicions de salut, apostar per la naturalització a fi d’aconseguir millores psicològiques i sociològiques de la població, recuperar els espais públics per les relacions humanes, reduir les emissions de CO2 i generar una major resiliència en front als efectes climàtics extrems.
Aquestes polítiques són ja una realitat a les ciutats de la nostra comarca. La gran majoria de les nostres ciutats han adoptat iniciatives com és el increment del nombre de parcs i jardins, han dissenyat micro espais vers, sistemes de drenatge sostenibles, corredors biològics i d’altres que conformen una llarga llista d’iniciatives que determina que la naturalització de les ciutats, conforma una peça clau en el context actual d’emergència climàtica.
Tot i això, podem fer més i hem de fer més. Necessitem uns espais urbans més connectats amb el verd. Apostar també per l’agroecologia urbana com a mecanisme d’empoderament de la ciutadania, com una eina que permeti l’autosuficiència que incrementarà la salut de les ciutats. Hem de tenir present també que les ciutats no són carreteres i tampoc magatzems de cotxes, hem d’aconseguir unes ciutats que ofereixin una visió més amigable per totes les persones, especialment per a la gent gran i per la infància.
Per sort, són moltes les ciutats que estan millorant i meditant els seus creixements en base a la seva naturalització. L’aposta clara per la rehabilitació i la regeneració urbana i per els processos de renaturalització urbana que reverteix de forma directa en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i en les seves capacitats resilients és cada cop més latent. No obstant,el debat sobre el disseny de les ciutats sostenibles i naturals agrupa un camp molt transversal que no es completarà fins que no es posin sobre la taula també assumptes tan importants com el canvi climàtic i l’acció urbana amb acords entre tots els agents socials.
